Proverbi brianzoli

Da Wikiquote, aforismi e citazioni in libertà.

Proverbi dalla Brianza.


Indice

0-9 A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z ?

 Se conosci le traduzioni in italiano dei seguenti proverbi, inseriscile, grazie. Se conosci le traduzioni in italiano dei seguenti proverbi, inseriscile, grazie.

[modifica] A

  • A camp tempestaa nò var benedizion.
  • A Carnavaa ol porscell al va mazzaa. (A Carnevale il maiale va ammazzato).
  • A fà un pret ga voeur un sacch da danee, ma quand al prét l'è faa, al sacch l'è bell e guadagnaa.
  • A la domenega dai oliv tucc i usei fann el sò nid. (Alla domenica degli olivi, tutti gli uccelli fanno il nido.)
  • A la fin de Agost, giò 'l sô l'è fosch. (Alla fine di agosto, il Sole è già fosco.)
  • A l'è vora de fà el scovin quand el borla giò el fiorin.
  • A parlaa maa se fa maa, ma se indovina. (A parlar male si sbaglia, ma si indovina.)
  • A parlaa maa se fa pecaa, ma s'è mai sbagliaa (A parlar male si fà peccato ma non ci si sbaglia.)
  • Arent al foeugh la paja la brusa. (Vicino al fuoco la paglia brucia)
  • A San Gall se somma al pian e al vall.
  • A Santa Caterinna el fregg el se rafinna.
  • A Santa Margaritta s'han de vedé i castegn lontan ona picca. (A Santa Margherita si devono vedere le castagne dalla distanza di una picca.)
  • A Sant Andreja el fregg te nega.
  • A Sant Andreja monta el fregg in cardeja.
  • A Santa Teresa se somna a la destesa.
  • A Sant Isepp sa tira ol fiaa: ol dì e la nòcc hinn longh inguaa. (A San Giuseppe(–) si tira il fiato: il giorno e la notte sono lunghi uguali.)
  • A San Vittor mett la pell al sol. (A San Vittore metti la pelle al sole)
  • A San Vittor trà foeura la bianchetta con tutt onor.
  • A Sònt Andrea ol fregg al monta in cadrega.
  • A Sònta Caterina ò nev ò brina. (A Santa Caterina, o neve, o brina)
  • A stà coi can se impieniss se pures. (A stare coi cani si prendono le pulci.)
  • A toeu miee, pensegh fin ai trenta, dopo pensegh anmò on pòco... e finiss a toeula nò.
  • A tutt i Sant, guantin e guant. (A tutti i Santi, guantini e guanti.)
  • Al gh'è miga matela bela ca nu la sia gavela; ma chili bruti glien gaveli tuti.
  • Al par del ramm e del coramm, anca i dònn con pù se batten deventen bònn.
  • Ann de erba, ann de merda. (Anno d'erba, anno di merda)
  • April fà ol fior e magg el gh'ha l'onor.

[modifica] B

  • Bosii e giurament quaj voeulta hinn bon parent.

[modifica] C

  • Caga come on'òcca e pissa come on can se te voeu stà semper san.
  • Cavalee zòpp, galett a balòcch.
  • Cent coo, cent crapp, cent cuu, dusent ciapp! (Cento teste, cento capi, cento sederi, duecento natiche)
  • Chi comanda fa legg. (Chi comanda detta legge)
  • Chi fa tant ghe manca al pan, chi fa pòcch ghe n'ha anca tròpp. (A chi fa tanto manca il pane, chi fa poco ne ha fin troppo)
  • Chi ghe volta i spall a Milan ghe volta i spall al pann, chi ghe volta i spall ala Brianza ghe volta i spall ala pitanza
  • Chi gh'ha fen, gh'ha tutti i ben.
  • Chi gh'ha danee fa danee, e chi nò gh'ha danee el pò fà scusà el cuu per candiree.
  • Chi gh'ha la vigna sova in tra marz e april la brova.
  • Chi gh'ha danee fa danee, e chi gh'ha pioeucc fa lenden.
  • Chi 'l vosa pussee, la vacca l'è soa.
  • Chi maja el levaa caga el pajee.
  • Chi ona schisciada d'oeugg non al comprend, l'è intregh in dal crompà, pesg in dal vend.
  • Chi nò pensa innanz despoeu sospira.
  • Chi no voeur fa pedin faga pedanna e chi no voeur fà all'amor vaga in la tanna.
  • Chi toeu miee a bonora coi sò fioeu lavora.
  • Cun calma e con pazienza, gh'hann faa 'l bus del cuu a voeugn che l'eva senza (Con la calma e la pazienza hanno fatto l'ano a uno che era senza)
  • Curt de vista, longh de battista.

[modifica] D

  • Degh adòss che l'è de Monscia.
  • De là del podè nò se poeu minga andà.
  • Desgrazia del can fortunna del loff.
  • Di donn ghe 'n voeur domà dò per ca: vunna viva e l'altra pitturada sul mur.
  • Dicember, fiòcca e fa fregg: pissa 'l camin e pareggia 'l scoldalecc.
  • Donna che piansg, cavall che suda, òmm che spergiura, pòcch temp el dura.
  • Dònna pipenta o che l'è 'na vaca o che la diventa (Donna che fuma o che é "di piccola virtù" o che é destinata a diventarlo: Augusto Merati – Il proverbiaio della Brianza – Ed. Il Cittadino, anno 1988)
  • Dònna sòna pissa 'me ona fontòna.

[modifica] E

  • El ben del patron l'è come al vin del peston, che alla matinna l'è bon e alla sira l'è guast.
  • El mond l'è mezz de vend e mezz de comprà.
  • El pioeuv e el dà el sò, el balla i strij e el servitò, el servitò el butta in lecc, el balla i strij sul tecc.
  • El Poo el sarav minga Poo se Ada e Tesin no ghe mettessen coo.
  • El Signor el creja l'agnellin con el sò pascolellin.
  • El temp el regoeujem sul nòst.

[modifica] F

  • Fà tuttcoss al sò moment e i bon rav toeu su l'advent.
  • Febrar l'è curt, ma l'è pesg d'on Turch.
  • Foeuja smaggiada, galetta mai fallada.
  • Formenton a gatton, loeuv a monton.
  • Fa balà l'oeugg.
  • Figa a foresta, l'usell fa festa.
  • Fides dela vulp, fides del tass ma fides minga dela dona cul cu bass

[modifica] G

  • Ginee l'è on mes festee.
  • Genee e fevree l'è madregna, marz l'è tegna.
  • Giugn, la ranza in pogn.
  • Guardet de chi te fa pussee de mamma: ò ch'el voeur ingannàtt ò ch'el t'inganna. (Guardati da chi ti fa più di tua madre: o ti vuole ingannare o ti sta ingannando)

[modifica] I

  • I danee fann dannà, ma a mia avègghen fann penà (I soldi fanno dannare, ma a non averceli fanno penare)
  • I dònn se paragonen ai castegn: bell de foeura, denter gh'è i magagn.
  • Incoeu l'è foeuja, doman hinn foeuj.
  • In duu a un cappon e in quatter a on resegon.
  • In trent'ann e trenta mes torna l'acqua ai soeu paes. (In trent'anni e trenta mesi l'acqua torna ai suoi paesi)
  • In tutt i cà gh'è el sò defà. (In ogni casa ci sono lavori da fare)
  • I proverbi fallen minga (perché gh'hann mettuu cent agn a fai). (I proverbi non falliscono (perché c'hanno messo cento anni a farli)).
  • I ultem a andà in gesa hinn i primm a vegnì de foeura. (gli ultimi ad entrare in chiesa sono i primi ad uscire)
  • I usei in frasch e i fioeu in di strasc. (gli uccelli fra i rami e i figli negli stracci)

[modifica] L

  • La bocca l'è minga stracca se la sa minga de vacca. (La bocca non è stanca se non sa di mucca (formaggio))
  • La bolp la lòggia la fa minga dagn.
  • La fiòcca desembrinna per trii mes la confinna.
  • La galetta l'è quella che ten avert l'uss tutt l'ann.
  • La geja fina ai genoeucc, la famm finna ai oeugg.
  • La nev de Ginee la piendis ol granee.
  • La tròppa confidenza la fa perd la riverenza. (Troppa confidenza fa perdere riverenza)
  • L'ama el gran el sò paltan.
  • L'asen del Ghinella el gh'ha quaranta piacch sòtt a la sella.
  • La terra la va minga a l'osteria.
  • L'è cattiv segn quand la festa de ball la se fà in cà di sonador.
  • L'è de badee morì andree a la miee.
  • L'è saldo men maa on usell in sacchella che né cent in l'airo.
  • L'erba medegada la fa bòna la brusada.
  • L'estaa de Sòn Martin al dura trii dì e on ciccin. (L'estate di San Martino dura tre giorni e un po')
  • L'invidà l'è creanza, e el taccà (el zettà) l'è petulanza.
  • Loj, la tera la boj.
  • L'oeugg el voeur la soa part. (L'occhio vuole la sua parte)
  • Loeuva ben vestida, inverno fregg e marsciottent.

[modifica] M

  • Magg l'è on gran bell mes: fior, magioster e scires.
  • Magg succ gran per tucc.
  • Marz, l'è fioeu d'una baltròcca: ò piòv, ò tira vent, ò fiòcca.
  • Mej minestra rara che polt spessa.
  • Magnà magnòccom, l'è a lavorà che barbòttom.
  • Mai fidass d'un scalin rutt, dela cua del can e de chi va in gesa tucc i duman

[modifica] N

  • Negòzzi squajaa l'è mezz sassinaa.
  • Nòs de me missee, moron de me pader, e vit de mì.
  • November l'è Cain: ò se paga 'l fitt ò se fa Sòn Martin.
  • Na pisada senza 'n pet, l'è me la dòna senza i tèt.

[modifica] O

  • Ò gent ò argent.
  • Ògni boscon el gh'ha el sò oreggion.
  • Ògni fil d'erba al gh'ha la sua rusada.
  • Ol Signur l'è andà in ciel, i remedi j'ha lassaa in terra.
  • Ombrèll, dònn e orelòcc spazza sacòcc.
  • Ona ròbba se l'ha de vèss assee n'ha de vanzà. (Una cosa per essere abbastanza deve avanzare)
  • On bosch liga l'alter.

[modifica] P

  • Parlee men de quell che savii, mostrii men da quell ca gh'hii.
  • Paròla tasuda l'è mai scrivuda. (Un bel tacer non fu mai scritto)
  • Per scampà on pezz ghe voeur bon zòccor, bon bròccol, bon capell e pòcch cervell.
  • Per Sòn Benedett, la rondina sotta al tecc.
  • Pifania, toeucc i fest ja mena via. (L'Epifania tutte le feste porta via)
  • Pòlta e cagnon, ris in preson.
  • Pril, prilett, on dì còld, on dì fregg.
  • Prima de fà on amis mangia insemma on carr de ris.
  • Pu che viv e morì nò se poeù fa. (Più che vivere e morire non si può fare)
  • Puttòst che ròbba vanza, crepa panza! (Piuttosto che la roba avanzi, che crepi la pancia)

[modifica] Q

  • Quand al Corniscioeu al gh'ha 'l cappell, ò 'l fa brutt ò 'l fa bell.
  • Quand el ciel l'è faa a pan gh'emm l'acqua incoeu ò doman.
  • Quand el marì el va a fà terra la dònna la ven bella.
  • Quand el sò el tramonta la massera la s'imponcia (s'emponta). (quant ul sùu el tramunta la masera la se impunta – brianza lecchese)
  • Quand la montagna la gh'ha ligaa su el coo prest gh'emm l'acqua ai pee.
  • Quand el Mont al gh'ha su 'l cappell, mett via la ranza, toeu scià el restell. (Quando il monte ha sul cappello, metti via la ranza, prendi il restello)

[modifica] R

  • Rar in camp e spess in del caldar.
  • Ròbba de stola, ròbba de gola.

[modifica] S

  • S'el pioeuv ol dì de l'Ascenza, per quaranta dì semm minga senza.
  • Se al trii de marz gh'è acqua, nev ò vent, per tòtt ol mes al dura 'sto torment.
  • Se al trii da marz gh'è vent par quaranta dì ol se sent.
  • Se fa bell la festa de San Gall el fa bell finna a Natal.
  • Se i oliv grappissen in masg, prepara el campasg, se grappissen in giugn, prepara el pugn.
  • Se nò l'è loff el sarà can.
  • Se pioeuv per San Giovann el succ el fà pocch dann.
  • Se ta gh'heet un sciocchett, tegnal lì per marzett.
  • Se te voeu che la messizia se mantegna ona man vaga e l'altra tegna.
  • S'el pioeuv a San March o a San Grigoeu l'uga la va tutta in cavrioeu.
  • Settember al dovaria vessegh semper.
  • Sònta Martina la trò giò gròn farina.
  • Sant'Anna la vòr on mòrt ne la fontana. (Sant'Anna vuole un morto alla fontana).
  • S'ol barbiss al va in guerra la soa cà l'è bele che atterraa.

[modifica] T

  • Tale qual se ara, se arpega.
  • Tri dònn e ona gaina fann mercaa tutta mattina. (Tre donne e una gallina fanno mercato tutta mattina)
  • Tre còss impossibel: fà tasè i dònn, fà corr i vegg, fà stà fòrt i bagaj.
  • Tutt i cà hinn faa da sass, ognuna ha 'l sò fracass.

[modifica] U

  • Utuber te se bell, se l'è fen l'è in cassina e'l vin in del vassell. (Ottobre sei bello, se il fieno è nella cascina e il vino nel fiaschetto)

[modifica] V

  • Vendembia temporida de spess la va fallida.
  • Vòst tal e qual el troeuva el loeuva.
  • Val pussè on "andà" che cent "andemm".

[modifica] Z

  • Zucch e dònn brutt ghe n'è da par tutt. (Di zucche e donne brutte ce n'è per tutti).
  • Zucch e melon à la sua stagion (zucche e melone (si devono mangiare) alla loro stagione)
Strumenti personali
Namespace

Varianti
Azioni
Navigazione
Comunità
Strumenti